MARIÀ FORTUNY I MARSAL
Marià Fortuny i Marsal va ser un destacat pintor i gravador del segle XIX. Va néixer a Reus en 1838 i es traslladà a Roma amb la seva família, on va estudiar art i treballà com a pintor i gravador, desenvolupant un estil propi caracteritzat per una gran sensibilitat per la llum i el color.
Fortuny va ser un dels artistes més destacats de la seva època a Europa. A la seva pintura les llums i les ombres es combinen de manera magistral creant un efecte realista i vibrant.
Destacat retratista, un dels treballs més coneguts és el retrat de la reina d’Espanya Isabel II. A més, es va dedicar al paisatgisme atrapant la bellesa dels paisatges.
Marià Fortuny va ser també un gran innovador en la tècnica pictòrica. Va desenvolupar una tècnica de gravat en la qual el dibuix era tallat a la planxa de coure i després recobert amb una fina capa de vernís que donava un efecte de relleu al dibuix sobre paper. Aquesta tècnica li va permetre crear imatges detallades i delicades, com “Els capritxos de Goya”.
La seva obra va ser molt valorada a l’època, rebent nombrosos premis i reconeixements en exposicions i concursos internacionals. El 1874, Fortuny va morir sobtadament a Roma a 36 anys, deixant un gran llegat artístic i una gran influència en la pintura del segle XIX.
Entre les seves obres més destacades trobem “La rectoria” i “La batalla de Tetuan”, dos grans llenços que mostren el seu mestratge en la tècnica, així com una gran capacitat per a representar el moviment i l’acció en la pintura històrica. La seva obra “La platja de Portici” és un exemple del realisme lluminós que va caracteritzar el seu estil.
A més de pintor i gravador, Fortuny també es va interessar per altres camps de la creació artística, com el disseny d’interiors, el disseny de mobles i la decoració. En aquest àmbit, va ser molt innovador, desenvolupant un estil propi que es va caracteritzar per la combinació d’elements clàssics i moderns.
El seu llegat artístic ha estat molt valorat al llarg dels anys, i la seva influència s’ha deixat sentir en l’obra de molts altres artistes i dissenyadors. Trobem obra de Fortuny a museus i col·leccions privades d’arreu del món, sent objecte d’estudi per la seva tècnica, estil i bellesa.
JOSEP PLÀ I CASADEVALL
Una bona anxova no és mai blanca, ni rosada; és de color caoba vermellós, fumada i clara… les millors tonalitats que pot donar, en la naturalesa, el vermell pàl·lid
Escriptor i periodista català conegut per la seva prosa precisa i elegant, Josep Plà va descriure la vida quotidiana i els costums de la societat catalana i ha estat consagrat com el prosista més important de la literatura catalana del segle XX.
Una de les temàtiques que Plà abordà a les seves obres és la cuina catalana, que ell considerava un element clau de la cultura i la identitat de la seva terra.
Plà descriu amb detall els plats típics de la gastronomia catalana, des de la botifarra fins a l’escalivada, passant pels arrossos i les mariscades. Però més enllà de la simple enumeració de receptes, l’escriptor s’endinsa en la història i les curiositats que envolten cadascun d’aquests plats, així com en el seu paper en la vida social i familiar dels catalans.
La cuina per Pla és molt més que una necessitat fisiològica, és una forma de relació, de comunicació i d’expressió cultural. Per això, en els seus escrits, la gastronomia catalana adquireix una dimensió humana i emocional que la converteix en part essencial del patrimoni cultural català.
MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN
Conegut pel seu talent com a novel·lista, assagista i poeta, Manuel Vázquez Montalbán és un dels escriptors més destacats de la literatura contemporània. Un tema destacat en les seves obres és la cuina catalana, que considera una expressió cultural i social del país.
De fet, Vázquez Montalbán és gran admirador de la gastronomia del Raval de Barcelona. En els seus escrits, l’autor s’endinsa pels carrers del Raval i s’atura als racons més autèntics i els sabors més genuïns, des dels bars populars fins als restaurants més sofisticats.
Per a ell, la cuina del Raval és una mostra de la diversitat i la riquesa cultural de Barcelona, una ciutat oberta i cosmopolita on es fusionen les tradicions culinàries de diferents parts del món. En els seus escrits, l’autor descriu amb detall plats emblemàtics com diferents arrossos o la fideuà, però també destaca la importància dels productes frescos i de temporada, que donen sabor i personalitat a cada recepta.
Més enllà de la mera descripció de plats, Vázquez Montalbán reflexiona sobre el paper social de la cuina i la gastronomia en la vida quotidiana del barri. En els seus escrits, l’autor destaca la importància de les trobades i les converses al voltant d’una bona taula, que descriu com una bona mostra de l’hospitalitat i la generositat dels catalans.
Manuel Vázquez Montalbán va ser un dels grans defensors i divulgadors de la cuina catalana, i va entendre el patrimoni culinari com una part rellevant de la cultura catalana i del Raval en particular.