La cuina de Barcelona es remunta als orígens de la ciutat. Barcelona, com a ciutat portuària, ha rebut a la seva cuina influències d’arreu al llarg de la seva història mil·lenària.
La interacció amb altres cultures ha conformat un ideari gastronòmic propi, forjat en la fusió i adaptació als gustos locals dels nous productes arribats de l’estranger. Primerament, foren els grecs i després els romans, qui ens van fer arribar oliveres, verdures i espècies d’orient. A l’edat mitjana, el Consolat de Mar va establir noves lleis de transport i comerç marítim, permetent l’arribada de nous productes que van contribuir a construir aquesta cuina nostra, pròpia i nacional.
Al llarg de tres-cents anys, la cuina de Barcelona va ser la cuina culta i dominant a tots els regnes europeus, sent la primera a publicar un llibre de receptes.
A partir del segle XIX, amb la renaixença, la cuina esdevé més europeïtzada, amb influència de cuines asiàtiques i la incorporació de productes vinguts d’Amèrica, com la xocolata, el tomàquet i les mongetes, entre d’altres, que faran que els plats s’enriqueixin amb noves tècniques culinàries.
Al llarg del segle XX la cuina a Barcelona continua evolucionant amb l’aportació del mestre Ignasi Domènec, qui endreça la cuina popular i recopila la cuina tradicional.
És a partir de 1980 quan s’inicia una gran revolució gastronòmica i Barcelona no en queda fora. Apareix una nova cuina catalana creativa mentre es reafirma la cuina tradicional, fent de la nostra gastronomia una referència mundial.
A partir d’aleshores Barcelona ha estat l’epicentre de la revolució gastronòmica.